L’erotisme d’un pa amb tomàquet

Foto obtinguda de Wikipedia.

Dintre la cuina catalana, el pa amb tomàquet és el plat més eròtic i excitant. No ens cal buscar plats exòtics ni amb ingredients supossadament afrodisiacs per erotitzar la nostra gastronomia. Tan fàcil de fer com agafar una llesca de pa (torrat o no) al que refreguem mig tomàquet madur, afegim oli (del bo, si us plau) i escampar un polsim de sal per acabar-ho d’adobar.

El pa, el ben fet, despren una olor embriagadora, de vegades una mica alcohòlica i glicerínica, midonada i àcida. El tallem pel mig, a modus d’entrepà si és una barra, o a llesques si és pa de pagès. El pa despren una fortor molt sexual. Aneu a un forn dels que amassen i on els flequers estan tots enfarinats, i oloreu… tanqueu els ulls i imagineu aquelles flaires d’on podrien sortir.

La cuinera Ada Parellada, juntament amb la sexòloga Eva Moreno (Tapersex), oferia un taller per fer pa: «mans i pans». Amassar és una de les accions més erotitzants que podem fer, sobre una taula o el banc de la cuina, amb farina i aigua, o sobre la nostra parella.

El tomàquet, fresc, vermell, carnós, amb el seu suc i la polpa, amb aquelles llavors minúscules i espermàtiques, amb sabor àcid i dolç. El tallem per la meitat, transversalment a les seves cel.les, amb el peduncle coronant una meitat i el seu cul l’altra.

Agafem el tomàquet ben madur i sucós, obert. Amorosament però amb fermesa, l’apropem al pa tebi i esponjós i el refreguem sincopadament. Que deixi anar el seu suc, la seva polpa i les seves llavors. Canviant el ritme, apretant més, o menys. Amb moviments circulars, o pujant i baixant. Mullant-nos els dits. Que quedi tot pringat: el pa i les nostres mans.

Després, li tirem un rajolí d’oli d’oliva, que tingui cos, res d’aquell sense sabor. Un oli amb olor i textura d’oli. Que sigui espès i untuós, fosc. Com la passió, que de vegades és fosca. Un oli que sigui suc d’oliva. Verge, en el cas de l’oli és bàsic. I que sigui extra verge, encara més. En el cas dels amants, també, les primeres vegades son importants.

De la sal de la vida, li tirem un polsim. La sal marca la diferència entre la monotonia de la nostra existència d’alló qué es extraordinari sense ser-ne conscients. Acaba realçant un caràcter propi. La sal emfatitza, potencia el sabor. Sembla mentida com els cristalls d’un mineral inert i amb un nom formal tant insuls (clorur sòdic), pot donar tanta vida.

El que decidim posar a sobre acostuma a ser proteínic: ou, peix o carn. Però no deixarà de ser un pa amb tomàquet amb el que li penja. Mai direm “pernil i pa amb tomàquet”. Sempre serà “pa amb tomàquet i pernil”.

L’important és tot el seguit d’emocions que genera allò que ens agrada, com el pa amb tomàquet, tal qual com el sexe. El Pushpesh Pant, gastrònom indi, diu que menjar i sexe són activitats humanes germanes al tenir un cicle vital idèntic: l’expectativa, l’èxtasis i la sacietat.

Si us plau, si un plat té que representar als catalans, que ho faci el pa amb tomàquet. Senzill d’aparença, sense estridències, però ple de complexitats i matisos, amb força i caràcter. A l’abast de tothom, apte per a celíacs, intolerants i sense glutenistes (sempre que el pa sigui sense gluten, òbviament), intolerants a la lactosa i sense lactosistes, vegetarians i d’altres persones amb dietes no convencionals o especials.

El pa amb tomàquet es un plat de fusió i mestissatge. El tomàquet, una fruita d’origen americà naturalitzada per la dietètica com a hortalissa, en una relació íntima amb el pa més mediterrani, una farina de cereal fermentada i cuita. Pa, fruita, oli i sal. Comunió entre cultures.

El pa amb tomàquet és un plat onanista que ens permet gaudir en solitari. O per a compartir, amb parella o en grup. El pa amb tomàquet, igual que el sexe, té els límits que els seus comensals hi vulguin posar.

Hi ha persones que opinen que el pa amb tomàquet no mereix la categoria de plat per sí mateix, si no és acompanyat d’un tall d’embotit, formatge o pernil. Craso error! El pa és un aliment processat antiquíssim i d’una complexitat d’elaboració impressionant. Per a la seva elaboració cal barrejar farina, aigua, sal i llevat (organismes vius), fer l’amassamenta, donar-li repòs per a la fermentació i procedir al fornejat. Veient com va la cosa, ja mereix la categoria de plat abans de qualsevol amanida o d’altres col·lacions. I encara falta afegir els altres ingredients: el tomàquet, el suc de les nostres olives ancestrals i la sal del Mare Nostrum. Un mar i muntanya.

El pa amb tomaquet és dietèticament molt correcte, amb carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals d’efecte antioxidant, fibra i greixos cardiosaludables.

Ferran Adrià és el padrí del pa amb tomàquet. El recolzo en la seva tasca i comparteixo l’opinió de considerar al pa amb tomàquet com el plat més representatiu de la cuina catalana. Per descomptat que ho és.