Una recargolada història (personal) amb l’Emmona

Hi havia una vegada un encara no recargolat escalador, que es va fotre una bona fava a la via Galí-Molero, a la Roca Regina. Es va esmicolar el turmell esquerre (l’astràgal fet literalment un nyapo, amb dos cargolets que li van posar i que encara porta) i l’ha quedat una artrosi que deu ni do, i una limitació de la mobilitat d’aquesta articulació prou important. En el seu dia, quan li van “reparar” el turmell li van dir: sort tindràs si no et tenim que fer una artrodesi (immobilització) de l’articulació i et quedes coix per sempre!! I amb molta sort, caminaràs més o menys bé, però no tornaràs a córrer mai més. Va tenir molta sort i, després de fer molta bondat i treballar molt seriosament en la seva recuperació, caminava més o menys bé, però no corria.

Aquest ara ja recargolat ex-escalador va decidir, després de veure que la muntanya el continuava atraient com sempre (o més) i passats casi 20 anys, que volia marcar-se una nova fita. Crisi dels 45? La crisi és vida! Mai havia deixat les seves sortides a fer cims, excursions de tota mena, alguna escaladeta molt fàcil, alguna via ferrada,… Prèviament va fer provatures de caminades de llarg recorregut i més o menys intensitat i va veure que no era cap bestiesa plantejar-se fer l’Emmona. Va començar a córrer amb molta prudència. A córrer, poc i suau; i a caminar, molt i ràpid. I al final es va atrevir a fer l’Emmona, triscant d’una tirada més de 106 km sobre el planell, ascendint 8,3 km de verticalitat absoluta, el mateix que de baixada, és clar. Sortint i arribant a St. Joan de les Abadesses, travessant gairebé tota l’alta muntanya del Ripollès.

Aquest recargolat ex-escalador va inscriure’s a l’Emmona amb un molt bon ultra-trailer (ex-futbolista ell) i millor persona, i va aconseguir el que pretenia. Acabar l’ultra de l’Abadessa. Destrossat però amb dignitat i, el que és més important, amb la  presència de la seva dona i els seus fills esperant-lo per rebre’l a l’arribada. 31 hores i 20 minuts de felicitat compartida. 1 minut de glòria. Però la felicitat (aquell núvol….) és tant efímera, que al recargolat ex-escalador, a les poques hores després de estar de tornada a St. Joan de les Abadesses, el núvol se li va esvair, i  ja estava pensant en quin podia ser el proper projecte esportiu.

Aquest ex-escalador, recargolat pel turmell i una mica flipat encara pel que ha suposat l’Emmona en la seva trajectòria esportiva i personal, ha estat molt feliç d’haver estat fínisher i d’haver pogut formar part d’aquesta història.

Salut i gràcies als que heu pogut fer possible aquesta recargolada història!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Un Comentario

  1. Pingback: Emmona 2013 | El Piscolabis

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: