Obesitat infantil i activitat física

Segons els últims informes de la OMS, l’obesitat infantil està creixent d’una forma alarmant sobretot durant els últims anys. concretament en els últims 25 anys el percentatge de la obesitat infantil ha passat d’un 20 a un 27%. Un 19.7% dels nens que estudien primària pateixen obesitat infantil. Aquestes dades son realment perilloses per si soles, però encara ho són mes si veiem la clara tendència a que aquestes xifres segueixin augmentant.


Què ha canviat?
Si mirem 30 anys enrere i mirem els hàbits, la tecnologia, alimentació etc…. Crec que hi trobem una possible resposta. 
Abans els nens estaven en continu moviment, al sortir de l’escola podien anar a fer alguna activitat extraescolar, algun esport, qualsevol cosa abans que seure davant de l’ordinador a xatejar, jugar a la play, parlar amb el mòbil, que justament és el que fan ara. 
És a dir, els nens han passat de fer activitat física (ja sigui anar amb bicicleta, futbol, basquet, tenis, etc,…) a fer activitat sedentària (consoles, Internet, mòbils, etc…) en els últims anys.
Si a tot això hi sumem que l’alimentació no es la mes correcta, que la majoria de vegades es pel ritme de vida que porten els pares (que els impedeix de preparar aliments realment nutritius: és molt típica la brioixeria industrial en els esmorzars / berenars al sortir de les escoles), el resultat es el que tenim ara. Obesitat infantil.

Quins problemes poden tenir?
Els pares potser no son conscients dels perills que realment comporten als nens la obesitat infantil, provocada per molts factors controlables que ignorem. Bàsicament els podríem dividir en dos grans grups igualment perillosos que son: 
Psicològics: 
Són de tots, els de més difícil detecció i els que provoquen un impacte més fort pels nens, ja que poden comportar tenir una baixa autoestima (imatge corporal), que sovint es poden veure aguditzats per rebuig social del seu entorn. Això pot fer que el nen vagi tancant progressivament en si mateix, i afavoreix activitats sedentàries: Internet, consoles, etc… 
Físics:
És molt típic les deformitats en estructures òssies (ossos i articulacions) en nens pateixen obesitat infantil i que es veuen augmentades si el nen no practica activitat física de forma regular, ja que s’ha demostrat que la densitat dels ossos depèn, d’entre altres factors, de l’activitat física. 
Les alteracions cardiovasculars degudes a una mala alimentació, són un greu problema. 
El mateix passa amb la diabetis o la resistència a la insulina, amb tots els problemes secundaris que pot ocasionar. 
La hipertensió arterial (HTA) també pot ser un factor de risc.
Solucions a aplicar:
Dons la primera mesura que hauríem de tenir en compte és que hem de fer un canvi radical en els costums actuals. No m’estic referint a eliminar consoles, ordinadors, internet, TV , etc…. sinó a saber trobar el punt mig d’equilibri entre una bona alimentació (també inclosa la brioixeria industrial, amb mesura), l’activitat física (es pot anar caminant a l’escola i fer activitats extraescolars, sortir a caminar o anar en bicicleta els caps de setmana tota la família, etc….) i també posar en aquesta balança d’equilibri les consoles , internet, etc això si, de manera control·lada. 
ACTIVITAT FÍSICA + ALIMENTACIÓ SANA + OCI = SALUT 
Com les podem aplicar?
Tot el que hem dit fins ara està molt bé com a teoria del que hauríem de fer, però ara intentarem trobar la manera de fer-ho encabir dins de la nostra vida quotidiana. 
Potser el mes important de tot es saber crear hàbits saludables que formin part del dia a dia del nen en la mesura del possible. 
Per exemple, el tema de l’activitat física crec que hi és la clau; si aconseguíssim que el nen “s’enganxi” a una activitat extraescolar un parell de dies a la setmana amb algun esport col·lectiu li serà molt mes fàcil que si ho fem en esports més individuals, ja que a banda de realitzar activitat física (disminuir greix corporal, activar metabolisme, etc…) aconseguirem altres beneficis com pot ser relacions socials amb altres nens, acceptació de la realitat, motivació, esperit de superació, etc… 
Els caps de setmana podem dedicar un matí a fer alguna excursió familiar, ja segui a peu o amb bicicleta, o simplement una passejada per la ciutat (evitant mitjans de transport mecànics). Per jugar amb la consola o “xatejar” sempre en tindrem de temps. No tot el temps que tenen l’han d’invertir en activitats sedentàries. 
Això no vol dir que el nen hagi de deixar de banda les noves tecnologies ni molt menys (son el futur) però si que els hi hem de fer entendre que de la varietat de les nostres costums quotidianes en despenja gran part de la nostre salut.
Àlex Julién
Coordinador Esportiu a Duet Can Zam
Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: