Per a molta gent menjar de tàper és sinònim de fer-ho de forma monòtona i avorrida. La Marga Pradas, una convençuda d’aquest estil de menja tant popular, va arribar a la conclusió que compartint receptes, li donaria una empenta gastronòmica a això de portar la carmanyola a la feina.
Fa anys que segueixo L’hora del tàper (blog) i tinc que confessar que d’ell he agafat moltes idees per proposar al meus pacients. Amb un format senzill pero molt útil en ell es mostra un recull de receptes ben reals per posar dintre la carmanyola. Són receptes compartides per menjar de tàper.
Amb el material recopilat al blog i una mica més, la Magda Pradas va elaborar L’hora del tàper (llibre), on es donen consells per planificar menús, organitzar les tasques de elaboració, donar tocs divertits i, el que és per a mi més important, un munt de senzilles i saboroses receptes de plats, tot exemples que ens vindran molt bé per a fer-nos el tàpers de cada dia.
L’hora del tàper, un llibre recomanable per als que ens emportem el dinar fet de casa.
Per posar-nos en materia, la mateixa Marga Pradas ens explica en aquesta entrevista un munt de coses sobre la seva mestria «taperística».
Marga, menjar de tàper és acabar-se a la feina les sobres de arròs que vam cuinar ahir?
Ni de bon tros. Menjar a la feina de tàper no ha de ser un mer tràmit per fer callar el nostre estómac. Hem de gaudir del que mengem –dels aliments que hi ha, els gustos, dels colors, de les olors– perquè el dinar és un dels àpats més importants del dia i perquè és el moment de trencament amb la feina. Crec, que no hauríem de fer res que no féssim dinéssim a casa. Això no vol dir que no puguem re-aprofitar sobres, però posem-li imaginació perquè quan obrim el tàper ens sorprengui i ens vingui molt de gust menjar-nos el que hi ha.
Com va començar la teva història d’amor amb els tàpers?
La meva història va començar com la de tots: havent-me d’emportar el dinar a la feina cada dia, ara ja farà més de 25 anys, perquè no tenia temps de tornar a casa a dinar al migdia.
La teva evolució: un blog sobre cuina de tàper que ha donat peu a un llibre de receptes de tàper. Explica’ns com va anar la història.
Després de molts anys de portar el tàper a la feina cada dia, i d’anar parlant amb els companys de «tu què portes al tàper» entre moltes d’altres coses, un dia vam decidir que cada setmana compartíem unes postres entre tots. D’aquesta manera, cada dilluns –per això els vam anomenar «els dilluns dolços»– un company portava unes postres fetes per ell. Va ser una bona manera de crear un bon ambient entre companys i de començar la setmana laboral amb una mica més de ganes.
D’aquest fet, jo vaig decidir crear un blog, «L’hora del tàper» (en homenatge al moment del migdia en el qual tots mengem el que hi ha a les nostres carmanyoles) i recollir primer les receptes dolces i, després, els meus tàpers i els d’alguns companys, amb la intenció de mostrar idees a qui li pogués interessar per omplir el seu tàper, perquè una idea sempre va bé quan has de fer cada dia tàpers!
Molts pacients meus s’en porten la carmanyola a la feina, creus que és possible «fer dieta» i menjar de tàper?
La veritat és que mai he hagut de seguir una dieta, i no sé exactament si es pot ajustar al 100% dieta i tàper, però crec que majoritàriament sí. En tot cas, els aliments que es resisteixen més a la carmanyola, com les carns a la planxa, sempre es poden deixar per l’hora de sopar.
En tot cas, segur que si ens emportem el tàper, podem seguir millor una dieta que si hem de dinar de menú, perquè el tàper ens permet portar preparacions culinàries amb els ingredients i el tipus de cocció que més ens agradi o que ens sigui més adequada.
Menjar de tàper pot ser saludable per a la población en general?
Crec que sí, pel mateix que he comentat anteriorment, perquè podem triar els ingredients que conformen el nostre àpat, la seva qualitat i el tipus de cocció.
Representa més feina menjar de tàper que menjar a casa?
Més que més feina, crec que suposa que ens organitzem millor, que siguem més previsors. I això potser és el més difícil, pensar què menjarem demà o demà passat. A casa en un moment determinat sempre podem improvisar.
En general, menjar de tàper és més econòmic que menjar a un restaurant o cafeteria?
Sí, segons els meus càlculs, al voltant d’uns 100€ més econòmic al mes, depenent del que posem en el tàper i del preu dels menús propers. Segur que no hi ha tanta diferència amb botigues on podem comprar menjar preparat econòmic.
El menjar de tàper pot ser també gastronòmic?
És cert que algunes preparacions no aguanten bé el temps entre la preparació i el moment de menjar-ho, però els tàpers podem ser gastronòmics, plens de colors, olors, textures…
Es bó menjar de tàper mentre treballes, o millor fer un break amb el tàper i els companys de feina?
Com he dit abans, és important fer un break i descansar, per a seguir després en millors condicions.
Quin és el plat més espectacular que mai has vist a un tàper?
La veritat és que he vist preparacions molt atractives, algunes de les quals he acabat reproduint, però no tinc cap plat concret (ho sento).
Quin és el plat més senzill que mai has vist a un tàper?
El més senzill són les amanides, però la gent intenta posar-li colors per a que siguin més atractives.
El menú de tàper perfecte, quin es?
Un menú perfecte de tàper és aquell que en un sol plat porta una mica de tots: hidrats, proteïnes i verdures.
Plàstic o vidre?
Aquesta és l’eterna discussió. Jo crec que ha de ser una tria resultant de la valoració personal. Uns preferiran els de vidre perquè consideren que els plàstics poden contaminar els aliments, uns altres preferiran els de plàstics perquè pesen poc i són molt hermètics. Tants caps tants barrets.
En tot cas, sí que aconsello a tothom que triï els de plàstic que aquests siguin de qualitat i, sobretot, lliures de BPA.
Reescalfat al micro o fred?
Igual que els tàpers, aquesta ha de ser una tria personal. En el meu cas, jo reescalfo en microones sempre. Només tinc present que els arrebossats és millor reescalfar-los destapats o que la pasta i les carns és preferible fer-ho semi tapades per a mantenir la humitat, per exemple.
Plat únic o primer i segon?
Un plat únic és còmode, però no ens hem de tancar a res. Anar alternant plats únics amb menús de primer i de segon ens donen una gran variabilitat a l’hora d’organitzar els tàpers de la setmana, i evitar de caure en l’avorriment i la repetició.
Fruita o iogurt, o un postre més elaborat?
Preferiblement fruita de temporada, que així també anem variant al llarg de l’any. Però anant incloent algun lacti i alguna preparació dolça. Sempre va bé donar-se un capritx.
Quin mot t’agrada més: carmanyola o tàper?
Tots dos, i també localismes com taifa o palpissera o portaviandes. Cadascú ha de fer servir el nom que, per la raó que sigui, ha sentit a casa seva de sempre i amb el que et sents còmode.
Gràcies, Magda. Recomano el teu llibre L’hora del tàper.
elPiscolabis 