En Kílian Jornet és un esportista professional amb una trajectòria realment impressionant. De la mateixa manera que ens deixa a tots esmaperduts amb el seu currículum de corredor de muntanya (Ultra Trail du Mont Blanc, Cavalls del Vent, TNF Austràlia,…) i esquí de muntanya (World Champion Overall, European Champion Vertical Race,…) ens deixa també bocabadats quan coneixem la seva senzillesa i filosofia de vida. Explicarem els seus hàbits alimentaris.
En la present entrevista he volgut copsar com ho fa en Kílian Jornet a nivell d’alimentació. Sense voler fer un treball exhaustiu, pretenc fer una feina de divulgació amb el seu estil de dieta. En una època en la que les dietes miraculoses i extravagants s’escampen per tot arreu: per fòrums d’internet, per llibreries i comerços d’esport, mitjans de comunicació varis,… veure que una alimentació tan normal pot donar tant de sí, crec que ens farà pensar a tots en que el important és entrenar, menjar i hidratar-se adequadament i descansar suficient. No hi ha secrets, hi ha intel·ligència i voluntat. I una genètica privilegiada. The New York Times en va fer un reportatge on s’explica molt bé qui és en Kílian Jornet.
Kílian Jornet, en xifres:
- Any naixement: 1987
- Alçada: 171 cm
- Pes: 56 kg
- Greix corporal: 8%
- VO2 màx (consum màxim d’oxígen): 85 ml /kg/min (excepcional)
- Capacitat pulmonar: 5,3 litres (normal)
- Llindar anaeròbic: 190 ppm (excepcional)
- Freqüència cardíaca màxima: 203 ppm (normal)
- Freqüència cardíaca en repòs: 36 ppm (excepcional)
L’ENTREVISTA AL KÍLIAN JORNET
Et planifiques tu les teves estratègies nutricionals per afrontar les diferents fases de la temporada, tant d’esquí de muntanya com de curses de muntanya? Si no ho fas tu, qui t’ho fa?
No segueixo cap pauta alimentaria, crec que menjo força bé i equilibrat però ho faig sobre la marxa, el que tinc a casa, o al país on estigui. Menjo poca carn, ja que la meva mare es vegetariana i mai n’hem menjat massa.
Cada quan beus en el transcurs d’una cursa? Esperes a tenir set o ho fas de forma sistemàtica, tinguis o no tinguis la sensació de set?
En curses curtes bec poc, per no portar el pes, però el just per poder menjar els gels diluïts en aigua. En curses llargues, vaig bevent abans de tenir set, intento anar-me hidratant, però al veure poc als entrenaments tampoc en cursa puc veure massa per no tenir problemes digestius.
Entrenes en dejú? Pots explicar per què?
Bastant, és per costum, al matí em costa activar-me, menjar…i moltes vegades surto en dejú, no és per res de l’entrenament però mes per habitud de no esmorzar.
Prens algun tipus de complementació nutricional per prevenir lesions articulars i/o musculars? Quina?
No massa, a vegades ferro quan estic baix, a vegades espirulina, i si es una cursa que fa molta calor, prenc sal/sodi durant la proba.
Modifiques significativament la teva alimentació en funció de si et trobes en fase d’esquí de muntanya o fase de curses de muntanya?
No, el que la modifica potser es el clima, a l’hivern entra millor menjar més calent i gras (formatges, sopes…) i a l’estiu més fresc, fruita…
Un recordatori de 24 h de la teva alimentació. Pots incloure també informació sobre l’entrenament (horari, temps i intensitat aproximada)?
Ui, depèn molt molt del dia, hi ha dies que esmorzo, dies que no, dies que es poridge, dies que es pa amb «Nutela», dinar el mateix, si he esmorzat, o l’entreno del matí ha estat lleu, no dino o pa amb oli…
Sopar si, pasta amb verdures, arròs…
Si tens una cursa amb sortida de matí (posem a les 7:00 h), explica’ns:
Què sopes la nit prèvia
Un plat de pasta, potser un tall de pollastre o verdures.
Quantes hores descanses la nit prèvia
Depèn de la sortida de la cursa, però unes 7-8 h, com sempre.
Què esmorzes el matí de la cursa i a quina hora
Entre 2,5 i 3 h abans de la sortida, una llesca amb «Nocilla» o un tros de Gatosport (pastis energètic).
En el transcurs d’una cursa, què és mes important per a tu: una bona hidratació o una bona alimentació?
Les dues coses.
Després d’acabar una cursa, què és més important per a tu (per ordre d’importància)
Una bona rehidratació – 3
Una bona alimentació – 1
Estiraments -5
Massatge -4
Descans -2
La teva fruita preferida:
Depèn de la temporada, fruites del bosc (lingon-naions), poma, préssec, pinya,…
El teu aliment/plat preferit:
Pizza.
Cap aliment/plat que no t’agradi en absolut?
Mes els de carn, les orelles peus de porc…
El teu dolç preferit:
Tots! Xocolata.
Els ganyips (fruits secs o fruita seca) que més fas servir entrenant o en cursa:
Ametlles, dàtils, cacauets.
Dolç o salat?
Depèn de la calor! Però més dolç.
Xocolata negra o amb llet?
Amb llet.
Entrenes amb música? Tria tres cançons que recordis t’hagin acompanyat molt de temps o significativament especials a dia d’avui:
Sonata Do Major, de Bach
Ara mateix, els «Quart Primera»
Sunday Bloody Sunday
Els hàbits alimentaris del Kílian són summament normals, no tenen res d’extraordinari. Menja seguint un patró de dieta mediterrània, sense seguir una estricta planificació, i utilitzant productes molt convencionals. Fent-ho així aconsegueix un òptim rendiment físic, salvaguardant la seva salut. D’una forma molt natural, es capaç de donar un rendiment esportiu com poques persones en aquest planeta son capaces de donar. I descansant el necessari per tal que el seu cos es recuperi. Però cal deixar clar que es tracta d’una excepcionalitat: la seva genètica, el seu desenvolupament físic/esportiu des de la infantessa, la seva voluntat,… tot suma.
Amb un «crec que menjo força bé i equilibrat» entenem que n’és conscient de que ho fa prou bé. Portant una dieta normal, molt rica en carbohidrats, suficient en proteïna i greixos, i cobrint les necessitats de vitamines i minerals de forma adequada, es capaç de portar al seu organisme al rendiment màxim. I salvaguardant-lo de lesions. I ajudant-lo a recuperar-se de les extenuants sessions d’entrenament i de les duríssimes curses en las que participa.
En Kílian deixa molt clara la importància de la hidratació. Fonamental en qualsevol esport, però especialment en les curses d’ultraresistència. Per rendiment, per una bona recuperació i per prevenció de lesions.
A col·lació del tema de la hidratació, fa uns dies parlava amb un amic que just havia participat en una ultratrail pocs dies abans. Em deia que es “maleïa” per, degut a unes condicions ambientals d’humitat i més aviat fred, no haver-se esforçat suficient a portar una bona hidratació. Va acabar la cursa amb una tendinitis en el tibial, una lesió típica d’aquest esport. Doncs et tocarà cuidar-te i saltar-te unes quantes curses aquest propers mesos, si vols recuperar-te bé de la lesió, amic meu. Probablement no sigui tot culpa de la mala hidratació, però en aquest tipus de lesions, el tenir una bona hidratació és un important factor de protecció.
Entrenar en dejú és perillós de fer-ho sense una màxima coneixement d’un mateix i sense tenir clar el risc per a la salut que pot suposar patir una hipoglucèmia, i més en un ambient de muntanya. En Kílian és un professional que dedica la seva vida a l’esport, i que coneix perfectament bé les senyals del seu organisme, i és plenament conscient de fins on pot arribar. Els esportistes amateurs que vulguin entrenar en dejú, que recordin que en Kílian ens ha explicat que ho fa més per costum que per seguir una estratègia nutricional que l’ajudi a millorar el rendiment. Cal que ho facin amb un màxim de precaucions, que vagin molt en compte. Millor que s’assessorin per un professional de la nutrició esportiva.
Aprofito també per recordar l’entrevista que li vaig fer a la Núria Burgada, la mare del Kílian, el mes d’octubre passat a El Piscolabis. La Núria respon a preguntes on s’expliquen els hàbits alimentaris d’ell i la família durant la seva infantessa.
Pel Kilían: Kílian, vull agrair-te la deferència que has tingut amb El Piscolabis, contestant el qüestionari per fer-nos partícips dels teus hàbits alimentaris, i d’algun aspecte més de la teva persona. Sàpigues que la meva pel·lícula preferida també és Dersú Uzalà, i que Bach m’apassiona, (em tornen absolutament boig les Variacions Goldberg, BWV 988, interpretades pel Glenn Gould). Una forta abraçada, Kílian. Segur que ens veiem algun dia fent muntanya. I com dic sovint a tothom, salut i cames!
Àlex Pérez Caballero | Dietista-Nutricionista de l’Esport | © El Piscolabis. Maig 2013
Fotos: www.droz-photo.com
elPiscolabis 
Pingback: Hidratació esportiva - Repte
Pingback: Artur Mas: una visió personal de la salut | El Piscolabis